Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, conegut també com a Ramon Berenguer el Sant, va néixer el 1113 a Rodez, França, com a fill de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i Dolça de Gévaudan. Va ascendir al tron comtal de Barcelona el 1131, després de la mort del seu pare, i va regnar fins al 1162, moment de la seva pròpia defunció.
Durant el seu regnat, Ramon Berenguer IV va consolidar el poder de la Casa de Barcelona i va expandir els seus dominis a través de la península Ibèrica. Mitjançant matrimoni i aliances estratègiques, va aconseguir incorporar els comtats de Provença, Cerdanya i Besalú al seu domini, a més d’altres territoris de l’actual Catalunya i dels Països Catalans.
La seva política matrimonial va ser clau en la seva estratègia de consolidació del poder. Es va casar amb Petronila d’Aragó, la filla de Ramir II d’Aragó, el que va donar lloc a la unió personal dels comtats de Barcelona i Aragó, sent un antecedent important del futur Regne de Catalunya-Aragó. A més, el seu matrimoni amb Almodis de la Marca, comtessa de Provença, li va permetre expandir els seus dominis cap al sud.
A nivell intern, Ramon Berenguer IV va promoure la consolidació dels poders locals i va instituir les Corts Catalanes com a òrgan de govern. Va impulsar la construcció de diverses infraestructures, com ara el Palau Reial Major de Barcelona, i va promoure el desenvolupament econòmic i cultural de la regió.
La seva devoció religiosa va ser una característica destacada de la seva vida. Va mantenir una estreta relació amb l’Església i va fer importants donacions a institucions religioses, com ara el Monestir de Santa Maria de Poblet, que va ser fundat durant el seu regnat.
Després de la seva mort el 1162, Ramon Berenguer IV va ser venerat com a sant per la seva pietat i les seves obres de caritat. Va ser canonitzat el 1240 pel papa Innocenci IV, i la seva festa es celebra el 6 de novembre.
