PÈIRE AUTIÈR, UN DELS DARRERS CÀTARS
Durant les darreres dècades del segle XIII, les comunitats càtares havien començat una evident decadència, resultat de les persecucions i l’anterior Croada contra aquesta dissidència religiosa. Però en el període 1290 – 1310 el Catarisme visqué un petit “renaixement” en algunes comarques. I en aquests capítols finals, destaca la presència dels germans Autièr, Pèire i Guilhèm, del comtat de Foix.
La família Autièr posseia una certa posició econòmica i una bona preparació intel·lectual (Pèire era notari i mantenia una bona relació amb els comtes de Foix), però vivien amb preocupació els seus dubtes religiosos amb la seva inicial fe catòlica. Finalment, els dos germans Autièr abandonaren les seves propietats, com a una mostra de voler seguir l’austeritat proposada pel Catarisme, i iniciaren un viatge cap a les terres del Piemont, on coneixien l’existència d’algunes comunitats “herètiques”, encara lliures de la persecució inquisitorial, per poder estudiar el Catarisme i decidir si era ua dissidència més propera al missatge evangèlic..
Segons coneixem Guilhèm proposà aquest viatge al seu germà Pèire, com una manera per a acomplir amb les seves creences i poder aconseguir la salvació. Al Piemont, aquests contactes religiosos conduïren ambdós germans a refusar el Catolicisme i esdevenir “Bons Homes”. Durant el seu llarg viatge de retorn al Comtat de Foix, treballaren com a missioners, predicant la seva fe pels indrets per on caminaven, i sempre amb la por de la delació d’espies que eren presentats com a simpatitzants dels càtars, o dins de les mateixes comunitats religioses. Els inquisidors Jacme Fournièr (el futur Papa Benet XII), Bernat Gui o Geoffrey d’Ablis intensificaven la persecució contra els “heretges”.
A les terres del Comtat de Foix, Pèire inicià un gran procés de predicació amb l’evident objectiu d’aconseguir crear una nova comunitat càtara molt important, amb l’ajut del seu fill Jacme i el seu germà Guilhèm. Una de les seves idees més conegudes es basava en la proposta de l’”existència de dues esglésies, una fuig i perdona (la dels Bons homes) i l’altra posseeix i escorxa (la Catòlica)”.
Finalment, Pêire Autièr fou detingut per la Inquisició acusat de difondre raonaments herètics, i després de diversos interrogatoris amb l’inquisidor de Carcassona, Geoffrey d’Ablis, fou conduït davant l’altre gran inquisidor Bernat Gui, i condemnat a morir a la foguera a la ciutat de Tolosa el dia 10 d’abril de 1310 amb seixanta-cinc anys d’edat, i assegurant a la multitud congregada a observar la seva execució, que si pogués predicar als assistents els podria convèncer i convertir a la seva fe. El seu germà Guilhèm i el seu fill Jacme també moriren executats a la foguera.
Amb la desaparició de la nissaga dels Autièr, pràcticament havien estat anihilades les comunitats càtares a les comarques llenguadocianes.
Francesc Sangar
https://medievaloc.com/
