EL JOVE GASTON FEBUS
La casa comtal de Foix estengué el seu poder durant segles en els seus feus al voltant de la serralada pirinenca, però si hi ha un personatge que destaca sobre tots els seus membres, aquest és en Gaston “Febus” III de Foix i X de Bearn. Encara pels carrers de la capital de l’Arièja i al Bearn trobem el rastre del seu record, en monuments, carrers i en el mateix Castell de Foix, el símbol indiscutible de la ciutat amb la seva inconfusible silueta. Bona part de la seva vida ens és coneguda gràcies a les “Chroniques” contemporànies d’en Jean Froissart, al capítol “Voyage en Bearn”, on lloa en gran mesura l’esplendor de la seva cort i el bon govern del seu comte.
UN JOVE COMTE HEREU
Nasqué el dia 30 d’Abril de l’any 1331, però existeixen dubtes sobre el seu lloc de naixement, si bé al mateix Foix o a Ortès al Bearn. Heretà el dia 26 de Setembre de l’any 1343, com a únic fill legítim i amb només dotze anys d’edat, del seu pare Gaston II el Paladí (que morí lluitant a prop de Sevilla contra els musulmans, greument ferit durant el setge a Algesires), els títols i les propietats del Comtat de Foix i el Vescomtat de Bearn, i altres títols menors, entre ells el Vescomtat de Marsan, però que configuraven la seva nissaga com a una de les cases nobles més importants i poderoses de les terres occitanes. El mateix Gaston Febus era considerat per alguns com el “Príncep dels Pirineus” o el “Comte Sol” (nom que evoca al posterior “Rei Sol” francès Lluís XIV dels segles XVII i XVIII), encara que malauradament per a la seva nissaga, els seus feus estaven dividits i separats territorialment pels senyorius d’altres nobles, entre el bloc de Foix i el del Bearn.
La unió dinàstica entre ambdós feus havia començat després del casament l’any 1252 entre el comte Rogièr Bernat III de Foix i na Margarida de Moncada, vescomtessa de Bearn, besavis d’en Gaston Febus. Al vescomtat de Bearn serien afegits els vescomtats de Marsan i de Gavardan, i al comtat de Foix, el co-domini sobre les Valls d’Andorra. Un dels somnis del govern feudal de la nissaga dels Gastons era precisament aconseguir la continuïtat dels seus feus, separats territorialment per la Bigorra i el Comenge, propietats d’altres senyors feudals.
Per la seva joventut la seva mare, Aliènor de Comenge, exercí de regent dels seus dominis i feus fins a la seva majoria d’edat, considerada només dos anys després. En una època en què els nobles aprofitaven qualsevol oportunitat per a intentar anul·lar els vassallatges respecte d’altres senyors feudals, sobretot si eren menors d’edat, la comtessa mare Aliènor decidí visitar durant una mica més d’un any tots els nobles vassalls de la Casa de Foix i Bearn, i obligar-los a jurar el vassallatge feudal envers el seu fill Gaston, present en totes aquestes cerimònies, per a evitar cap intent de rebel·lió senyorial. Simultàniament, en Gaston Febus es comprometia durant l’acte a respectar les legislacions i els costums dels seus feus. Aquesta gira serví al jove comte també per a conèixer la realitat dels seus senyorius.
Coneixem que gaudí d’una educació exquisida, en una època en què molts nobles no posseïen cap mena d’instrucció a part de la purament bèl·lica. El seu coneixement bàsic provingué d’una enciclopèdia escrita en llatí al segle XIII, i traduïda vers l’any 1350 a la llengua occitana anomenada “L’Elucidari”, que es composava de vint llibres amb un compendi de la saviesa conservada provinent de l’Antiguitat clàssica grecoromana i del món musulmà. En Gaston sempre tingué presents els ensenyaments d’aquesta enciclopèdia, que en un vers del seu pròleg ja establia tota una declaració d’intencions, “Per fort dezir de tot saber ardia” (Cremava pel fort desig de saber-ho tot).
Francesc Sangar
https://medievaloc.com/
