CICLE “L’ESPLENDOR DE LA CULTURA OCCITANA I CATALANA”
Gran èxit del cicle dedicat a “L’esplendor de la cultura occitana i catalana”, on han participat diverses entitats i universitats, per a mostrar una imatge àmplia de la realitat medieval d’ambdós països, al Centre Comarcal de Lleida de Barcelona.
La primera sessió comptà amb la participació de l’activista cultural i gran occitanista Mariona Miret, qui dirigí l’acte, tot aportant també molta informació sobre el tema tractat, el setge de Barbastre, la poesia trobadoresca i la presència occitana a Lleida i les Terres de Ponent durant l’Edat Mitjana.
La Doctora de Filologia de la Universitat de Lleida Isabel Grifoll explicà l’estructura de la societat occitana dels segles XII i XIII, com una avançada d’un Primer Renaixement i les característiques de la poesia trobadoresca, mentre que l’estudiós del Catarisme, en Jaume Cluet, d’Amics dels Càtars, demostrà als presents la importància dels Bons Homes i les Bones Dones a les Terres de Ponent, on arribaren fugint de la repressió de la Croada contra els Càtars.
La segona sessió fou presentada per l’Esther Lucea, presidenta del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, i també oferí un debat entre el professor i occitanista Jaume Figueras, la Doctora en Filologia i Directora de l’Institut de Recerca de les Cultures Medievals (IRCVM) Meritxell Simó i en Miquel Adroher, mestre de Conferències de la Universitat de Perpinyà – Via Domitia, sobre la cultura trobadoresca i l’evolució de la dona en una societat com la medieval, on la civilització clàssica occitana representà una clara valorització en l’àmbit cultural i social, amb un record també per a les trobairitz.
La tercera sessió estigué dedicada a la ciència i la filosofia, tot mostrant una imatge molt diferent d’aquesta visió d’una Edat Mitjana fosca i endarrerida a nivell de coneixement.
Presentada per l’investigador i gran coneixedor del Catarisme Eduard Berga, la jornada ens oferí dues interessants conferències. A la primera el Professor d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, en Sergi Grau, tractà sobre la ciència medieval. Entre moltes altres dades recordà com a Europa recuperàrem l’antiga saviesa clàssica grega a través del contacte amb el món musulmà, com per exemple les teories euclidianes, o que algunes de les teories de les ciències físiques medievals inspiraren posteriorment altres científics com Galileu.
Molt interessant també fou conèixer com la filosofia natural d’Aristòtil influencià els estudis sobre medicina durant l’Edat Mitjana. La Universitat de Montpelhièr fou un dels grans centres d’estudi sobre Medicina durant aquests segles, amb grans figures com l’Arnau de Vilanova.
A la segona conferència, l’especialista en Càbala en Bartolomé Bioque ens parlà sobre les Comunitats Jueves de Catalunya i Occitània, sobretot en relació amb els estudis de càbala. Tant les terres catalanes com les occitanes gaudiren de grans estudis sobre la filosofia cabalística.
La quarta sessió estigué dedicada als Cavallers Templers i a en Ramon Llull. Presentada per en Francesc Sangar, President de l’Associació d’Amics de la Sapiéncia Occitana (AASOC) amb un record cap a l’escriptora i activista cultural Montse Rubinat, la jornada ens oferí unes altres dues interessants conferències.
A la primera, en Joan Ramon González de l’Associació Cultural Castell de Gardeny ens parlà sobre l’Orde dels Templers, des de la seva fundació a començaments del segle XII i la seva implicació amb les Croades i la seva importància en la història medieval catalana i occitana, amb la creació de les comandes templeres, com la de Gardeny, els inicis del regnat de Jaume I o l’expansió per la Corona d’Aragó. Concretament fou analitzada la figura del Gran Mestre Templer Arnau de Torroja. Els Cavallers Templers patiren una forta repressió a començaments del segle XIV, amb la intenció de dissoldre aquest orde guerrer i monàstic.
A la segona conferència, el President de GRTP – Grup de Recerques de les Terres de Ponent, en Miquel Torres, ens aproximà a la vida i obra d’en Ramon Llull, un dels filòsofs més importants de l’Edat Mitjana. Una personalitat tan complexa i amb una obra tan profunda mereix una gran consideració, amb una producció molt influenciada per la cultura occitana. El filòsof mallorquí visqué a Montpelhièr i escrigué algunes de les seves obres en llengua occitana.
I finalment, a la cinquena i darrera sessió, l’AASOC, el seu President Francesc Sangar i el seu Director Christian Andreu, impartiren la conferència dedicada a les repercussions de la Croada contra els Càtars (1209 – 1255) i el Tractat de Corbeil (1258) en les relacions entre Catalans i Occitans. Un fet històric que marcà geogràficament i cultural l’esdevenir de l’Europa Occidental.
El somni català d’Occitània s’esvaí i les conseqüències polítiques, demogràfiques i culturals iniciaren un mur de vidre que separava ambdós països. Però afortunadament, moltes iniciatives progressivament han anat desfent aquesta separació, però encara manca molt per fer, tot superant clixés antiquats.
La sessió fou presentada per en José Luís Soler d’Ilercavònia i Camins dels Càtars, i acabà amb una breu introducció sobre la història dels estudis del Catarisme, d’en Jaume Cluet d’Amics dels Càtars.
La projecció del film “BOGRE.LA GRANDA ERETGIA EUROPÈA” del cineasta piemontès Fredo Valla als Cinemes Girona de Barcelona tancà aquest cicle. Esperem que tingui continuïtat i es pugui continuar difonent erudició i coneixement sobre Catalunya i Occitània.
